Mesurar l’activitat física mitjançant telèfons mòbils
Enviat per FLASHTICSALUT 08/07/2010
L’exercici físic es vincula a la reducció del risc de patir nombroses malalties. Per estudiar-ne els efectes preventius fan falta mètodes de recollida de dades més fiables que els actuals, limitats generalment a qüestionaris en paper de caràcter retrospectiu. Poden les noves tecnologies ajudar a aconseguir aquest objectiu? Investigadors suecs de l’Institut Karolinska i la Universitat de Linköping, encapçalats per Christin Bexelius, han utilitzat telèfons mòbils amb tecnologia Java per fer-ne la recollida, obtenint resultats molt positius.
Font: JMIR
L’activitat física està associada amb la reducció del risc de patir determinades malalties cròniques, com ara problemes cardiovasculars, diabetis o alguns càncers. Per mesurar els efectes preventius de l’activitat física es necessiten estudis que garanteixin una recollida de dades fiable. Generalment, el sistema que s’utilitza són qüestionaris en paper on els participants informen sobre la seva activitat física de forma retrospectiva. Aquests formularis són fàcils de fer servir i no resulten invasius, però tendeixen a dependre de la memòria dels individus, per la qual cosa la seva eficàcia és qüestionada. Per aquest motiu, un grup d’investigadors suecs ha realitzat un estudi que combina mètodes tradicionals de mesura de l’activitat física amb un nou mètode basat en qüestionaris amb tecnologia Java, que s’envien via sms als telèfons mòbils dels participants.
La recerca, encapçalada per Christin Bexelius, ha estat realitzada per membres de la Unitat Clínica d’epidemiologia del Departament de Medicina i del Departament de Medicina Epidemiològica i Bioestadística de l’Institut Karolinska, a Estocolm, i del Departament de Medicina Clínica i Experimental de la Facultat de Ciències de la Universitat de Linköping. L’estudi va ser dissenyat segons la Declaració d’Hèlsinki i aprovat pel Consell Central d’Estudis Ètics d’Estocolm. Va ser publicat amb data 29 de gener de 2010 al butlletí trimestral del Journal of Medical Internet Research (Vol. 12, núm. 1).
"Mesurar l’activitat física mitjançant telèfons mòbils: validació amb mètodes objectius" avalua les diferents formes de mesurar el nivell d’activitat física (PAL, per les seves sigles en anglès) i la viabilitat d’usar un qüestionari basat en tecnologia Java, que es descarrega als telèfons mòbils, per recollir aquest tipus d’informacions. Les dades obtingudes van ser comparades amb les referències estimades basades en el mètode d’aigua doblement marcada i en calorimetria indirecta (PALref).
Mitjançant una aplicació Java descarregada als seus telèfons mòbils, vint-i-dues dones van informar diàriament sobre la seva activitat física, responent dues senzilles preguntes durant un període de catorze dies (PALcell) .Els resultats obtinguts es van contrastar amb els valors de referència (PALref). Les dades PALcell van ser, al seu torn, comparades amb els nivells d’activitat física obtinguts a través de dos qüestionaris en paper que les dones van omplir una vegada passats els catorze dies (PALquest1 i PALquest2). Finalment, PALcell, PALquest1 i PALquest2 es van comparar a través del procediment de Bland i Altman.
La mostra de l’estudi la van formar vint-i-dues dones sanes, no fumadores, de diferents edats, pesos, activitat laboral i hàbits esportius (des d’exercici nul, fins a forta activitat física tres o més dies per setmana). Durant els catorze dies de l’estudi, les dones rebien a les 21 hores un SMS amb dues preguntes: "Quanta activitat física has realitzat avui durant la teva jornada laboral? "Quanta activitat física has realitzat avui durant el teu temps lliure?". Van haver de respondre en una escala amb valors de l’1 ("la major part del temps establert") al 4 ("treball dur", per a les hores laborals, o "esport intens durant més d’una hora", en el temps de lleure); aquesta gradació es corresponia amb una equivalència per calcular el PAL. Les dones enviaven les seves respostes i aquestes eren rebudes i monitorades en el centre d’estudi en temps real. Si alguna dona no responia, se li enviava un missatge recordatori, fet que només va succeir en tres ocasions durant el temps que va durar l’estudi.
En finalitzar els catorze dies de l’estudi, es va demanar a les participants que omplissin dos qüestionaris tradicionals en paper, dels quals es van obtenir els valors PALquest1 i PALquest2. En el primer havien de puntuar entre 1 (estil de vida sedentari) i 10 (exercici físic diverses vegades a la setmana) el grau de la seva activitat física durant les dues setmanes anteriors. En el segon, el nombre d’hores i minuts invertits, de mitjana cada dia, en nou categories graduals d’activitat física, des de "dormir o estar estirada" fins a "més dur que tasques de construcció, o treure herba o neu amb les mans".
A l’estudi s’especifiquen en profunditat els requeriments tècnics necessaris dels telèfons mòbils, les mesures de la taxa de metabolisme basal i el total de despesa energètica, la manera de calcular el PAL mitjançant les dades rebudes tant dels mòbils com dels qüestionaris en paper, el càlcul de la despesa energètica durant l’activitat (AEE, per les seves sigles en anglès) i l’anàlisi estadística.
Després de l’anàlisi de les diverses dades recollides, els investigadors van comprovar que el qüestionari basat en tecnologia Java sobre activitat física per mitjà de telèfons mòbils va aportar unes estimacions mitjanes sobre PAL que coincidien amb els valors PAL de referència. La principal diferència entre PALcell i PALref va ser petita (0.014) amb uns límits ajustats de concordança (2SD= 0.30). És més, la correlació entre el PAL obtingut de l’ús de telèfons mòbils (PALcell) i els valors de referència (PALref) va ser més estreta que les corresponents estimacions obtingudes a través dels qüestionaris en paper, PALquest1 i PALquest2, (0.004 i 0.007 respectivament).
D’aquesta manera, l’estudi revela que aquest tipus de qüestionaris basats en tecnologia Java i descarregats als telèfons mòbils poden ser un mètode viable i rendible per a l’obtenció de dades en estudis sobre activitat física a gran escala, la qual cosa ajudarà a determinar l’eficàcia de l’exercici físic com a factor preventiu determinant de certes malalties.
Els autors Christin Bexelius, Marie Löf, Sven Sandin, Ylva Trolle Lagerros, Elisabet Forsum i Jan-Eric Litton són conscients que la seva feina té certes limitacions, però estan convençuts que obren una nova via per fer més fiables aquest i altres tipus d’estudis gràcies a l’avenç desenvolupament de la tecnologia actual.
Referència bibliogràfica
Bexelius, Christin [et.al.] (2010). Measures of Physical Activity Using Cell Phones: Validation Using Criterion Methods. JMIR [accés 11 de juny de 2010]. Disponible a: http://www.jmir.org/2010/1/e2/HTML
Accés al document original
Valoració:
Articles relacionats
© 2008 TicSalut. Departament de Salut. suport@flashticsalut.cat | Informació editorial | Avís legal |
Mapa web
Disseny web: Espaivirtual
Disseny web: Espaivirtual
