Generalitat de Catalunya
Español  Català  English 
archivos
Entrevista a Sebastián Muriel

Enviat per FLASHTICSALUT 07/04/2010
Sebastián Muriel Herrero és Enginyer de Telecomunicació per l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Telecomunicació de la Universitat Politècnica de Madrid (ETSIT-UPM) i Executive MBA per IESE.

Actualment és Director General de red.es, entitat pública empresarial adscrita al Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç a través de la Secretaria d'Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació (SETSI), amb la missió d’impulsar la societat en xarxa al nostre país. Forma part del Patronat de FUNDETEC i de l'Escola de Negocis EOI. Alhora, és Vicepresident Executiu d'INTECO i de CENATIC i presideix l'Associació XBRL Espanya.

Font: Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la SI




Bona tarda sr. Muriel, gràcies per atendre’ns, és un plaer poder compartir les seves opinions amb els nostres lectors aquí a FlashTIC Salut.


Bona tarda, moltes gràcies a vosaltres.

Expliqui’ns, si us plau com va començar la seva relació amb el món de la eHealth?

A Red.es (Entitat Pública Empresarial adscrita a la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç), estem impulsant el desenvolupament del Programa Sanitat en Línia del Pla Avanza, en col•laboració amb les CC.AA. i el MSPS. Aquest fet m’ha confirmat la importància i la increïble dimensió de la salut digital tant des del punt de vista individual i social, com en la seva dimensió sanitària i entorn d’innovació i progrés.

Quins són els seus principals projectes en aquest àmbit, actualment?

Actualment des de Red.es i en col•laboració amb el MSPS i les CC.AA. estem duent a terme la segona Fase del Programa Sanitat en Línia en el marc del Pla Avanza 2.

El desenvolupament de sistemes d’Història Clínica Electrònica (HCE) i de Recepta Electrònica (RE) ha estat prioritari a Espanya durant els últims anys, en quina situació es troba avui en dia?

La darrera actualització de dades que manegem en el marc del programa Sanitat en Línia, indica que en relació amb la Història Clínica Electrònica (HCE) en atenció primària de salut, un 98% dels Centres de Salut han incorporat la HCE, això suposa que el 87% dels metges de família desenvolupen la seva activitat amb HCE, que està a disposició al seu torn, per al 88% dels ciutadans en aquest nivell assistencial. A més, el 70% dels hospitals ja disposen d’un sistema d’informació que incorpora funcionalitats de gestió de pacients i estació clínica dins del projecte de HCE autonòmic.

Pel que fa a la Recepta Electrònica, a dia d’avui ja funciona a l’atenció primària: això significa que està implantada als centres de Salut de 3 CC.AA., en ràpida expansió en altres cinc i en fase pilot a la resta.

En síntesi: hem avançat, però encara queda molta feina per fer abans que la informació clínica estigui integrada completament a cada CC.AA., és a dir, per fer que des de qualsevol punt de la xarxa assistencial de cada servei de salut autonòmic es pugui accedir a la informació clínica personal.

És la combinació de la HCE amb la Història Clínica Personal (Personal Health Record) el següent pas en el procés d’implementació de les TIC a la salut?

Des del meu punt de vista el camí no és lineal: a mesura que completem projectes troncals per al sistema de salut com ara la història clínica, apareixen noves necessitats i projectes emergents com la història clínica personal. Crec que cal afavorir el diàleg metge/pacient buscant el suport a la presa de decisions compartides i a una major capacitat del ciutadà per gestionar la seva pròpia salut amb el suport dels recursos públics a la seva disposició.

Això és empoderar al ciutadà?

Empoderar al ciutadà és molt més, és situar-lo com a decisor fonamental, és reforçar-lo en la seva autonomia per prendre decisions relatives la seva salut, però també afavorir una adequada relació metge/pacient. No hi ha dubte que l’autonomia comença per estar convenientment informat i disposar d’elements de judici; en aquest sentit l’accés a la nostra informació clínica i la facilitat per registrar aquells elements que ens semblin pertinents o que el nostre metge ens recomani reflectir de forma sistemàtica, són passos importants cap a la co-responsabilitat en la cura de la salut i l’autonomia a la presa de decisions.

Fora de l’àmbit públic, empreses i particulars estan duent a terme una extensa tasca en sites com Keas, Google Health, Patients Like Me o Vi.Vu. Com han d’interactuar aquests espais amb les iniciatives públiques?

Totes aquestes opcions són molt interessants en diferents circumstàncies però en els sistemes de salut en els quals la cobertura és universal i de finançament públic, com passa al Sistema Nacional de Salut i en general a la UE, el primer actiu és el model sanitari i a continuació la pròpia xarxa sanitària pública. En aquest sentit, el més apropiat és que el ciutadà pugui accedir a la seva informació clínica. Aquesta és l’orientació de totes les CC.AA. i la filosofia del projecte Història Digital del Sistema Nacional de Salut en el qual treballem junts CC.AA. i AGE en el context del programa Sanitat en Línia Fase II.

Estem esbossant un panorama en el qual la sanitat interactua amb un sector de la població iniciat en les noves tecnologies que, sovint, fins i tot genera les noves tendències; és molt interessant, però què passa amb els que han quedat de l’altre banda de l’escletxa digital? Ens referim tant a qui no disposa del coneixement com a qui no té els recursos suficients per aconseguir la connexió.

Certament l’amenaça de la desigualtat digital és una cosa que hem de tenir sempre molt present. Per això són necessaris programes horitzontals com el Pla Avanza o els que promou la UE per evitar que es consolidin escletxes digitals. Per superar aquestes desigualtats es requereixen ajuts per tal que ciutadans, famílies i empreses s’integrin a la societat de la informació. En aquest sentit, des de Red.es treballem en diferents programes que faciliten el trànsit de la ciutadania al món digital i en el impuls de la societat de la informació.

Canviant de tema, quan a la nostra darrera entrevista li preguntarem al Dr. Eysenbach quin risc comporta compartir dades personals en xarxes de salut, ens va respondre que en realitat ens hauríem de preguntar pel risc que suposa no compartir la nostra informació en xarxa; es pot garantir la circulació segura de les nostres dades personals en una xarxa electrònica?

Coincideixo amb el Dr. Eysenbach: el cost de no tenir accés a informació estructurada i no poder compartir-la, constitueix la major amenaça en l’àmbit de la salut. Bona part dels efectes adversos de l’atenció sanitària s’eviten amb informació. No obstant això, hem d’esforçar-nos a implantar xarxes segures, en promoure usos que ofereixin totes les garanties i en fer de la certificació, una pràctica habitual. Des de Red.es hem col•laborat amb el MSPS i les CC.AA. en l’ampliació del node central d’intercanvi d’informació entre CC.AA., primera infraestructura de l’AGE que rep l’ISO 27.001.

Ens ha parlat de l’expansió de la HCE i la RE al territori espanyol, ¿hi ha la possibilitat que en uns anys estiguem parlant d’una xarxa electrònica de salut europea?

Del que sens dubte parlarem, és de la possibilitat d’intercanvi d’informació clínica a escala europea. Representarà una oportunitat per al SNS ja que per la nostra cultura i condicions geogràfiques, rebem un nombre creixent de visitants a qui proporcionem atenció. Continuar fent-ho amb qualitat i sense perjudici de la sostenibilitat del nostre model sanitari públic depèn, en bona mesura, del futur de l’intercanvi d’informació clínica a escala europea.

En les seves presentacions no es cansa d’insistir en la importància de la interoperabilitat en la implementació de tecnologies, i sabem que treballa en aquesta direcció tant a XBRL com a RED.ES. Per què és tan important?

Perquè la condició que ens permetrà passar de societat de la informació a societat del coneixement és la capacitat d’estructurar, analitzar i interpretar el volum ingent de dades que processem. Per a això la utilització d’estàndards resulta un requisit imprescindible. No n’hi ha prou amb les dades, han d’estar reflectits en un ordre lògic, escrits amb paraules que emissor i receptor comparteixin, garantir també la seva integritat i la possibilitat d’accés a xarxes segures i àgils. Només si treballem sota estàndards comuns podrem garantir que estem en condicions de compartir, aprendre, obtenir conclusions, orientar la nostra acció i prioritzar en qualsevol àmbit.

D’altra banda, vostè coneix a fons les possibilitats del programari de fonts obertes; existeix alguna possibilitat de contacte entre aquesta modalitat i el sector salut?

L’ús de programari de fonts obertes és cada vegada més important i més reconegut pels agents de qualsevol sector. Una de les entitats participades per Red.es és Cenatic, que orienta el seu treball en aquest sentit. El sector sanitari també pot beneficiar-se d’aquesta orientació però ens trobem amb models previs diferenciats a les CC.AA. que condicionen el present. De cara al demà, s’ha produït un canvi molt clar i la preferència per fonts obertes s’està generalitzant.

Quines són les reticències més comuns al sector salut a la implantació de les TIC? Hi ha també una escletxa dins del sector?

Curiosament, en l’àmbit de la salut les resistències són a priori perquè una vegada instal•lats serveis com ara la HCE o la RE i familiaritzats els professionals, el problema es planteja davant de la lentitud dels sistemes, el dèficit de cobertura de la xarxa, o l’obsolescència dels equips informàtics. Tinc la impressió que el sanitari és un sector procliu a la tecnologia. L’escletxa en aquest sector és menor que en altres àmbits dels serveis públics, en particular entre els metges. Ni tan sols l’edat, que en altres entorns és un condicionant difícilment superable, no ho és al sector sanitari. Possiblement l’aprenentatge continu consubstancial a la pràctica de la medicina contribueix a que la bretxa, en aquest cas, sigui reduïda.

Expliqui’ns quines tendències marcaran el futur de l’eHealth

Possiblement el futur vindrà marcat per la conformació de nous processos —models d’atenció en els quals intervindran les TIC: assistirem probablement a la configuració d’hospitals cada vegada més moderns, seran cada vegada més les malalties cròniques que es vigilaran amb el malalt al seu domicili, les diverses modalitats de la telemedicina experimentaran un gran desenvolupament, els procediments invasius aniran limitant-se a mesura que el pacient guanyi en autonomia i capacitat de decisió, creixerà la dimensió preventiva i personalitzada de l’atenció sanitària, emergiran noves professions orientades al coaching, es revolucionaran els programes educatius de totes les professions sanitàries, s’incorporaran noves assignatures orientades a l’autocura i la protecció de la salut a l’escola, apareixeran eines de diagnòstic de gran potència predictiva basades en la imatge, s’afavorirà el benestar de les persones i no solament l’augment de l’esperança de vida, etc. El nostre repte és ajudar a que tots aquests avenços arribin a tota la societat com més aviat millor.

Vostè té una gran presència a la xarxa a través de Twitter i dels blocs personals... Digui’ns, a qui cal seguir per estar al dia en matèria d’eHealth?

Em posa en una dificultat... més que a algú en particular, diria que convé centrar la nostra atenció entre bloggers especialitzats, revistes electròniques solvents i webs amb suport institucional. D’aquesta manera, estarem connectats amb el carrer, els experts i les institucions; tots ells resulten imprescindibles per estar al dia, sense oblidar la resta de xarxes que ens connecten als altres i al món que ens ha tocat viure. En aquest sentit considero que el moment actual és apassionant.

Moltes gràcies per atendre’ns, Sr. Muriel és tot un privilegi per a nosaltres poder escoltar les seves paraules a FlashTICSalut.

Ha estat un plaer, com sempre. Gràcies a tots.

© 2008 TicSalut. Departament de Salut. suport@flashticsalut.cat | Informació editorial | Avís legal | Mapa web
Disseny web: Espaivirtual
Creative Commons License
Aquesta obra de TicSalut - Departament de Salut està subjecta a una llicència de Creative Commons.